Passa al contingut principal

Diuen que el nou president de Correos és economista

 

Diuen que el nou president de @Correos és economista. L’anterior, sembla ser que l’únic mèrit que portava al sarnatxo era l’amistat íntima amb Pedro Sánchez. Aquest sap de traure comptes, tanmateix fluixeja en altres ciències. Tothom sap que en el nostre món els quilòmetres tenen 1000 metres i les hores 60 minuts. Doncs això no ho entén el nou president de @Correos. Com que l’empresa està en fallida, cal reduir despeses. No vol millorar el servei per a ser competitiu, no: vol reduir despeses. I ho fa seguint la mateixa escola filldeputista que VOX-PP, i això que aquest ve avalat pel @PSOE i les esquerretes perifèriques i federals. L’escola filldeputista retalla sempre en salaris i plantilles. Això ho patirem durant la gestió de l’amic de l’ànima de Sánchez Castejón: res de cobrir baixes, dies d’AAPP, llicències, vacances. Però enguany, amb l’economista, la retallada és d’escola refilldeputista. Més bèstia. Arribem a treballar amb 1/3 de plantilla. El servei postal, com podreu endevinar, i patir, és de puta pena. Un desastre. I nosaltres estressats, esgotats, cremats. I des de RRHH exigint que el correu es repartisca amb normalitat. Veig companys rurals a la vora del col·lapse. Tanquen l’oficina posem per cas a les 12 i a la mateixa hora haurien d’obrir-la en un altre poble, a 5 o 10 o 15 km de distància. Fa un parell de mesos, en una classe de «doctrina d’empresa», ens informaren de la sinistralitat en carretera durant la faena. Alguns morts i ferits. Tots sabem amb quin nivell d’estrès conduïm, però ¿com pensa solucionar-ho l’empresa? ¿Completant les reduïdes plantilles per a alleugerir la càrrega de treball i poder treballar sense estrès? No! Amb un curs online de bona conducció. Per a cagar-se i no torcar-se! El problema que tenim amb els quefassos de Correos és que ens tracten com si fórem animals de càrrega. Es pensen que són més competents perquè fan moure la tralla i ens obliguen a treballar amb tot el lleu. Però tractant-nos com a animals de càrrega no són més competents. Més fills de puta, sí; però més competents no. Els morts i els ferits en accidents de circulació, els malalts per estrès, els carters cremats, són conseqüència de les seues reprovables decisions. I que governe el PSOE, sinó vindrà VOX i no sé què...


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Correos contra la literatura catalana

  Els qui em segueixen per la xarxa X saben que tinc un conflicte amb l’empresa on treballe, @Correos. Amb motiu de l’aparició de la meua novel·la Qui de casa se’n va vaig demanar una llicència sense sou de tres mesos per a poder promocionar-la activament. La vida d’un llibre a l’aparador de novetats de les llibreries difícilment ultrapassa els dos o tres mesos de vida. I volia tenir disponibilitat absoluta per a fer el màxim de presentacions possibles i poder acudir on fora que em demanaren. Dissortadament, Correos em va denegar la llicència. «Por necesidades del servicio». Una llei en què el dret del treballador queda sotmès a la decisió arbitrària de l’empresa no és cap dret, sinó una enganyifa. Un dret s’ha de poder exercir sense restriccions. El dret, en aquest cas, en realitat pertany a l’empresa; al treballador, si molt convé, el favor de la magnànima voluntat de l’empresa. Per tant, diuen «por necesidades del servicio» perquè dir-ne «si a l’empresa li rota pels collons» no
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'aire condicionat de l'oficina rural

  Soc carter rural. A més de repartir paquets i correspondència, atenc, durant una hora al dia, l’oficina postal. És un local excessiu, on fa temps hi va haver una entitat bancària. Per a donar el servei postal n’hi hauria prou amb una quarta part d’espai. Per això la gent s’estranya quan li expliques que, malgrat la grandària del local, molts serveis no els els pots oferir. No hi ha telèfon, ni ordinador, ni etiquetadora. Hi ha un pes que en un altre temps imprimia segells; un pes que pesa un colló de mico. Temps arrere, quan canviaven les tarifes, un tècnic venia a l’oficina i l’actualitzava. Aquest pes és ara un pes mort. Qui fa visita tots els anys és el tècnic que revisa l’aire condicionat. I sempre, el tècnic i jo, riem la broma: Posa en el paper que agraïm la visita, però més agrairíem tindre l’aire condicionat. La instal·lació, vull dir. Perquè l’aire que tenim a l’oficina és totalment condicionat: condicionat a l’oratge que faça: si fa fred al carrer, fa fred a l’oficina;
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La farmaciola

  Crec que ser durant l’any 2009 que abandonàrem la minúscula oficina rural que ocupàvem als baixos al Centre Cultural. Era un local cedit per l’Ajuntament, però el va necessitar per a dotar el poble de nous serveis. Un local minúscul, però suficient. Usàvem els lavabos del bar dels jubilats, al costat nostre. A moltes poblacions, l’oficina postal es troba en dependències municipals, no debades durant molt de temps s’ha considerat el servei postal com un servei públic de primera necessitat. Actualment, amb les noves tecnologies, el correu postal, tant el personal com el comercial, s’ha reduït moltíssim. Fet i fet, Correos opera més com a empresa privada de paqueteria que com a operadora del servei postal universal. L’any 2009, doncs, ens mudàrem a la nova oficina rural. Comparada amb l’anterior, passàrem d’habitar una enforfoguida barraca a un ampul·lós palau. La sensació era només per l’amplària. Perquè era un palau sense llustre ni noblesa. Sense ordinador, sense aire condicionat
Publica un comentari a l'entrada
Més informació