CARTES D'ESTIU
Arriben els governs d'esquerres i a les empreses públiques fan com fan els governs de dretes: retallar el pressupost en plantilles. Ja sol passar durant l'any, que no es cobreixen baixes ni permisos. I en arribar l'estiu, ni les vacances. En conseqüència, el servei públic postal va com cagalló per séquia: el correu que s'acumula i nosaltres repartint amb el lleu fora, i sense poder fer net.
Avui dimecres una dona m'ha demanat un segell per a una carta ordinària. Una carta "nacional". M'ha preguntat si divendres ja seria en destí. Li he dit que, amb sort, divendres de la setmana que ve. La dona m'ha mirat esbalaïda. "És pa' Espanya!", ha protestat. I jo li he dit: "Amb més motiu". Quan arribarà a destí, potser dilluns que ve, caldrà pregar que hi haja carter. Si no n'hi ha, Deu proveirà!
No diré mai a cap usuari del servei postal públic que @Correos és una empresa eficient i solvent per a la qual el correu és prioritat indefugible. Perquè mentiria. Si la carta, com passa sovint, es reparteix Déu sap quan, al cap d’una setmana o més, l'usuari em recriminarà a mi, que és a qui li ha donat la carta, que li haja mentit si li he dit que el servei postal és òptim. I no entra dins les responsabilitats a què m'obliga el meu salari enganyar les persones, ni tampoc haver d'aguantar que em caguen la cara per mentider i còmplice de les palafangades d'una empresa insolvent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada