Passa al contingut principal

La farmaciola

 


Crec que ser durant l’any 2009 que abandonàrem la minúscula oficina rural que ocupàvem als baixos al Centre Cultural. Era un local cedit per l’Ajuntament, però el va necessitar per a dotar el poble de nous serveis. Un local minúscul, però suficient. Usàvem els lavabos del bar dels jubilats, al costat nostre. A moltes poblacions, l’oficina postal es troba en dependències municipals, no debades durant molt de temps s’ha considerat el servei postal com un servei públic de primera necessitat. Actualment, amb les noves tecnologies, el correu postal, tant el personal com el comercial, s’ha reduït moltíssim. Fet i fet, Correos opera més com a empresa privada de paqueteria que com a operadora del servei postal universal.

L’any 2009, doncs, ens mudàrem a la nova oficina rural. Comparada amb l’anterior, passàrem d’habitar una enforfoguida barraca a un ampul·lós palau. La sensació era només per l’amplària. Perquè era un palau sense llustre ni noblesa. Sense ordinador, sense aire condicionat ni calefacció, sense telèfon, i quant als mòbils, sense gaire cobertura. Ni tan sols repintaren l’interior. Aprofitàrem fins i tot el mobiliari que havien deixat els inquilins anteriors: una entitat bancària.

Poques coses estrenàrem amb el canvi. Només, que jo recorde, la farmaciola. Una farmaciola assortida amb alcohol, betadine, aigua oxigenada, benes, gasses, tirites... Des d’aquell temps llunyà en què la instal·laren no recorde que mai haja vingut ningú a renovar-ne el contingut. Fet i fet, aquests dies, per curiositat, he repassat els productes que hi sobreviuen, per si calguera usar-los, i comprovar si estan en adequades condicions d’ús.

Heus-ne ací l’informe de l’examen: sèrum fisiològic, caducat 12/2018; esparadrap, caducat 02/2021; tirites, caducades 03/2021; aigua oxigenada, caducada 04/2021; alcohol 70, caducat 04/2021; Betadine, caducat 05/2019; gasses, caducades, 2021... No recorde que hi haja hagut mai paracetamol o ibuprofè. Si un dia tenim un accident, ja sabem que per seguretat higiènica farem bé de no usar cap d’aquests productes. En cas d’accident, enfront de l’oficina postal tenim, per casual fortuna, una oportuna farmàcia.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Correos contra la literatura catalana

  Els qui em segueixen per la xarxa X saben que tinc un conflicte amb l’empresa on treballe, @Correos. Amb motiu de l’aparició de la meua novel·la Qui de casa se’n va vaig demanar una llicència sense sou de tres mesos per a poder promocionar-la activament. La vida d’un llibre a l’aparador de novetats de les llibreries difícilment ultrapassa els dos o tres mesos de vida. I volia tenir disponibilitat absoluta per a fer el màxim de presentacions possibles i poder acudir on fora que em demanaren. Dissortadament, Correos em va denegar la llicència. «Por necesidades del servicio». Una llei en què el dret del treballador queda sotmès a la decisió arbitrària de l’empresa no és cap dret, sinó una enganyifa. Un dret s’ha de poder exercir sense restriccions. El dret, en aquest cas, en realitat pertany a l’empresa; al treballador, si molt convé, el favor de la magnànima voluntat de l’empresa. Per tant, diuen «por necesidades del servicio» perquè dir-ne «si a l’empresa li rota pels collons» no
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'aire condicionat de l'oficina rural

  Soc carter rural. A més de repartir paquets i correspondència, atenc, durant una hora al dia, l’oficina postal. És un local excessiu, on fa temps hi va haver una entitat bancària. Per a donar el servei postal n’hi hauria prou amb una quarta part d’espai. Per això la gent s’estranya quan li expliques que, malgrat la grandària del local, molts serveis no els els pots oferir. No hi ha telèfon, ni ordinador, ni etiquetadora. Hi ha un pes que en un altre temps imprimia segells; un pes que pesa un colló de mico. Temps arrere, quan canviaven les tarifes, un tècnic venia a l’oficina i l’actualitzava. Aquest pes és ara un pes mort. Qui fa visita tots els anys és el tècnic que revisa l’aire condicionat. I sempre, el tècnic i jo, riem la broma: Posa en el paper que agraïm la visita, però més agrairíem tindre l’aire condicionat. La instal·lació, vull dir. Perquè l’aire que tenim a l’oficina és totalment condicionat: condicionat a l’oratge que faça: si fa fred al carrer, fa fred a l’oficina;
Publica un comentari a l'entrada
Més informació